Oncuò le zeleghéte

torna indrio

 

Oncuò le zeleghéte
pare maravejarse
saltando fra 'e ramete
del tilio, che svejarse,

fando i buti, no'l vole.
Xe qua la Primavera
che fà scaldare 'l sole
dal'alba fin 'la sera.

Anca i me pensieri
i salta e i se revolta
e, tanto oncuò che jeri,

bisogna ca li scolta,
senpre. Po, có i xe seri
la pace me vien tolta.

 

 2006

Casa mia